Explorar los documents (3 total)

vignette_LGO-20220713.jpg
11en festenau Rescontre 2022 - 10 ans de Tè Vé Òc
Gros, Lise. Metteur en scène ou réalisateur

Emission del 13 de julh de 2022

TèVéÒc organizava en 2022 son 11en Festenau RESCONTRE a la mediatèca de Marguerittes  30320 e festejava sei 10 ans. Lo public precejèt fòrça lo programa : clips, filmòts venguts dei quatre cantons d'Occitania.

Un moment fòrt amb l'ajuda de la Comuna de Marguerittes e dau personau de la mediatèca. Aguèrem l'astre d'aculhir una còla dau Sud Oest, amb entre autrei lo president de l'OPLO. Vaquí quauquei moments d'aquel festenau.

Un reportatge de Tè Vé Òc.

[resumit de Tè Vé Òc]

Boe-Mathilde.jpg
Aici e ara (Ici et maintenant) : La représentation de l'Occitanie par ses cinéastes / Mathilde Boé
Boé, Mathilde
Mémoire de master 1 Art du Spectacle option Cinéma (Université Paul-Valéry Montpellier-III) sous la direction de Monique Carcaud-Macaire.

Ce mémoire interroge la présence de l'Occitanie dans les films. Qu'est-ce qui dans les films revendique, par la représentation, l'identité régionale? Comment l'Occitanie habite-t-elle le cinéma? C'est le mot, habiter, qui va avoir une grande place dans ce cinéma. Habiter sera utilisé dans le sens de hanter, parce que ce mot va occuper de manière obsédante l'esprit, l'imagination des cinéastes. Mais habiter c'est aussi ce qui sera l'acte principal des cinéastes, habiter l'endroit qu'ils désirent et y travailler. L'Occitanie va se trouver en filigrane, ou avec force, imbriquée dans ce cinéma. Les créateurs, partant ou non d'une démarche militante, donneront la voix à cette Occitanie soumise depuis huit siècles à la France, gardant en tête que le cinéma doit être la langue première. Comment peut-on alors identifier cet ensemble des pays de langue d'oc à travers un cinéma? Qu'est ce qui, en eux, témoigne et donc affirme la culture occitane?
Ce mémoire se compose de trois parties. Dans la première, il établit un historique de ce cinéma, en s'appuyant sur la revue Téciméoc. Cette revue est l'élément principal qui mettra en lien les créateurs d'expressions cinématographiques en Occitanie.  La seconde partie s'articule en trois ensembles regroupés par thèmes : la sociologie de l'occitan (l'habitant), les identités culturelles, enfin  l'émergence de la revendication. La troisième partie redéfinit le cinéma occitan, ses particularités, la démarche dans laquelle il s'inscrit, et les limites auxquelles il est confronté. La méthode adoptée pour aboutir à ce travail a été une typologie des films « occitans », élaborée dans le domaine sociologique. Ce mémoire met en relation un corpus de trente-six films, réalisés de 1963 à 2010, ils dessinent une représentation de l'Occitanie.
 
vignette_Adrien.jpg
L'occitan au cinéma : Histoire d'Adrien de Jean-Pierre Denis
CIRDOC - Institut occitan de cultura
Histoire d'Adrien es un filme francés en color de 95 minutas realizat per Jean-Pierre Denis, en lengas occitana (majoritària, sostitolada en francés) e francesa, sortit dins las salas en 1981 pel circuit Gaumont, e recompensat per la Camerà d'aur a Canas en 1980. La musica del generic foguèt estada compausada e interpretada per Joan Pau Verdier.
[consultar la ficha del filme sul catalòg collectiu de las bibliotècas e dels archius de cinèma Ciné-Ressources]

1-Consecracion

23 de mai de 1980,  a la serada que clava lo 33en festenal de Canas : René Clement saluda « un filme remarcable que [lo] pertòca » al moment que dona la Camerà d’Aur que recompensa lo melhor primièr filme a Jean-Pierre Denis, per Histoire d’Adrien, un long-metratge « rodat en lenga d'òc, en occitan ».
Al sortir de la ceremonia, la jornalista France Roche, visiblament entrepensada, exprimís sos dobtes : « Aquò’s plan dificille de saber se lo filme de Denis veirà plan de public, estent qu’es lo primièr filme francés que siá parlat en patés ».

2-"La lenga coma evidencia" (Michèu Chapduèlh)


« Sens la lenga, queu film seria pas la meitat de çò que es. E Denis zo sap ben que vòu pas auvir parlar d'una version francèsa. En francès, Histoire d'Adrien seria estat "regionalista" o "provinciau". En occitan, es universau. » Michèu Chapduèlh (1) 

Histoire d’Adrien es un filme autofinançat, que foguèt virat en 8mm en Peiregòrd, en dos ans, per un autodidacte que i met en scèna d’actors benevòls e amators. Totes tenon de l’ostal aquel occitan de Peiregòrd qu’es la lenga principala del filme, e improvison la màger part dels dialògues dins los costumas dels pepins e de las menins qu’an tornat sortir dels armaris.

Aquel long-metratge dona a veire la vida d’un jove paisan nascut sens paire al començament del sègle XX. Lo cada-jorn a la bòria, lo depart dels òmes pel front, l’exòdi rural, la cauma al camin de fèrre en 1920, tot aquò servís d’elements de contèxte que restacan lo filme a una semblança istorica qu’es fondamentala per Jean-Pierre Denis, sens que siá per aquò l’esséncia de l’òbra. Çò qu’es al centre, aquò demòra l’istòria tota individuala de son personatge. L’istòria d’Adrien. Atal n’es tanben per l’utilisacion de la lenga occitana :


« Le choix de la langue d'oc a été dicté par un souci de cohérence et d'authenticité, simplement parce qu'il ne pouvait en être autrement ; il va de soi qu'en 1905, dans les champs, les villages, les paysans s'exprimaient dans leur langue. » J.-P. Denis (2)
[« La causida de la lenga d’òc foguèt impausada per una volontat de coeréncia e d’autenticitat, simplament perque ne podiá pas anar autrament ; aquò’s evident qu’en 1905, pels camps, dins los vilatges, los païsans parlavan dins lor lenga. »]


Una comparason ambe l’adaptacion per Chabrol del roman breton Lo Chaval d’orgulh se fa d’evidéncia, que sortiguèt aquela quita annada, a la diferéncia qu’èra tot en francés.


3-Posteritat


Mercés a l’ajuda del cineasta René Allio, Histoire d'Adrien foguèt distribuït en salas dins lo circuit nacional. Mas aquel primièr long-metratge en occitan amb una difusion al grand public es demorat una excepcion dins lo païsatge audiovisual francés. Lo sol projècte que i se pòt comparar, L’Orsalhèr (J. Fléchet, 1982) aguèt pas brica aquela distribucion. De La Palombière a Ici-Bas en passant per Champ d'honneur, l’occitan demòra present dins l’òbra de Jean-Pierre Denis. Demòra pas d'Histoire d'Adrien – una creacion occitana contemporanèa premiada a Canas, un cap d’òbra qu’es ara vengut un mite – que qualques raras còpias en circulacion, emai en maissant estat ; lo filme aguèt pas qu’una edicion en VHS (3) qu’es agotada de i a plan temps.


Nòtas

(1) « Un grand film occitan : ‘Histoire d’Adrien’ » publié dans le n°9 de la revue Oc.

(2) Propos recueillis par Bernard Tremege et publiés dans Tecimeoc n°9.

(3) Jean-Pierre DENIS (réal.), Histoire d’Adrien, 95 min., couleur,  VHS-SECAM, Gaillon : Film à film, collection “Caméra d’or” dirigée par Jean-François Davy, 1990